diumenge, 19 de desembre del 2010

Pràctica 5: L'organització Virtual


Són molts els models d’organització que podem trobar e identificar en l’actualitat entre les diferents empreses d’avui dia. Des de fa anys, el model d’organització piramidal ha estat present en el gros del volum d’aquestes empreses/organitzacions que composaven el global d’aquestes, però els canvis socioculturals, empresarials així com els avenços tecnològics estan contribuint (i molt) a que aquest model piramidal comenci a quedar obsolet i cada cop més fan acte de presencia nous models organitzacionals com ara el model horitzontal en les seves diferents formes: xarxa, virtual, trèvol, hipertrèvol, etc.  
En aquesta ocasió estudiarem el model d’organització Virtual, el qual avui dia comença a tenir gran pes  i representació en el mercat.
En primer lloc, començarem per descriure el concepte d’organització virtual, tot aportant diferents definicions  i matisacions d’aquest. De entre molts autors i definicions s’ha extret una petita mostra a mode de resum:
HILL (1997) – Un grup identificable de persones u organitzacions on l’ús de les TIC es considerablement superior, reduint d’aquesta manera la necessitat de presencia física en les transaccions de negocis o en el treball de col·laboració amb la finalitat de fer realitat una series d’objectius comuns.
Ott y nASTANSKY (1997:22-23) – “[...] Cooperació voluntària de diversos agents  legalment independents de tipus variable (organitzacions completes, departaments individuals, grups de projectes, persones individuals, etc.), que produeix un producte basat en una entesa comuna de les seues regles de negoci. Tots els socis col·laboradors aporten els seus recursos, capacitats diferents o habilitats i Know-how amb la finalitat de ser mes ràpids en reaccionar, més flexibles i mes internacionals. Almenys un soci representa la organització virtual en el món extern (i la major part del temps te la responsabilitat estructural també) i els socis estan connectats uns amb els altres mitjançant tecnologia moderna de la informació i la comunicació” Organització Virtual.
Ten Have et al.(1997) - “[...] és una aliança dinàmica entre organitzacions que aporten capacitats i recursos complementaris i que es troben disponibles conjuntament per cada una d’elles, amb l’objectiu d’entregar un producte o servei al mercat com un col·lectiu”. Organització Virtual.
Travicia (1997:2) - “[...] Conjunt temporal o permanent d’individus, grups, unitats organitzatives, que pertanyen o no a la mateixa organització, u organitzacions completes, dispersos geogràficament, que depenen de la comunicació electrònica per a completar el procés productiu” Organització Virtual.
Zimmermann (1997:3-4) - “[...] És una empresa que careix d’algunes característiques estructurals de les empreses reals, però encara així funciona com una empresa en la imaginació del observador.
Des de un punt de vista institucional, la empresa virtual es una combinació de les millors capacitats diferenciadores de les empreses legalment independents que cooperen. Es troben unides mitjançant l’ús de la tecnologia de la informació moderna fins que s’assoleix cert propòsit de negoci i sense considerar fronteres d’empresa o de país”
En certa manera es pot considerar una organització virtual com una extensió d’una organització en xarxa . A l’article “La empresa global: RIP”  de The Economist (6 de febrer del 1993), consideren l’empresa virtual com “una xarxa temporal d’empreses que s’uneixen per explotar una oportunitat específica de mercat per mig del recolzament en les noves tecnologies que componen la xarxa”.
En forma de resum, i extraient les principals idees del llarg llistat de definicions vistes podríem dir que una organització virtual es aquella que conceptualment incorpora:
§        És tracta d’una empresa, composta per diverses en col·laboració, acceptant normalment qualssevol formula instrumental:aliances estratègiques, UTE’s, subcontractació, etc.
§        Cada una d’elles aporta lo que sap fer millor que cap altra.
§        El nucli de la empresa el constitueixen el conjunt de col·laboradors, amb suficient autonomia y coneixedors dels objectius de la empresa. Treballen per equips interdisciplinaris i mitjançant projectes (normalment)
§        Les empreses es relacionen entre elles i amb altres col·laboradors exteriors mitjançant el recolzament del ús de les TIC.

La tecnologia informàtica i la tecnologia de comunicacions permeten establir una organització omnipresent, sense barreres, els recursos de les quals es poden trobar a llocs diferents del planeta amb la possibilitat d’estar en continua y constant comunicació; de moure’s amb facilitat d’un punt a un altre tot eradicant els límits de temps y espai.

Les Característiques del model  d’Organització Virtual son nombroses i fàcilment identificables. Seguidament en mostrarem una relació, la més important sota la nostra consideració:
§        Els individus tenen  una visió o meta compartida així com un protocol per a la col·laboració.
§        Agrupen activitats en concordança a les seues “core competències”.
§        Treballen junts en equips amb la finalitat d’aportar les seues “core competències” a la cadena de valor.
§        Processen i distribueixen la informació en temps real a traves de tota la xarxa, la qual cosa els permet prendre decisions i coordinar accions de forma molt rapida.
§        Es poden afegir membres a la xarxa, segons en siguin necessàries noves “core competències”.
Paral·lelament i com a conseqüència es precís l’existència d’un seguit de característiques organitzatives per tal d’aconseguir un bon funcionament en aquestes organitzacions. Seguidament farem referència a aquests aspectes:
Obertura, Integració en xarxa de negocis, Autoadministració i autorització per actuar, Flexibilitat, Cooperació, Compromisos interpersonal e intergrupals, Independència, Especialització d’Habilitats, Accessibilitat i finalment Independència del temps i del espai.

L’organització virtual, com qualsevol altre tipus d’organització presenta un seguit d’avantatges i desavantatges que no podem deixar de veure, ja que algunes d’elles poden ser realment importants depenent de la caracterització que li vulguem donar a l’organització en el futur. Tot seguit descriurem enumerarem alguns d’aquets avantatges i desavantatges.

Avantatges:
§        Permeten una rapida adaptació a les necessitats del entorn, proporcionant una major flexibilitat a la cadena de valor formada per les empreses participants.
§        Agilitza la resposta als canvis en les necessitats dels clients.
§        Millora la eficiència Organitzativa.
§        Menors costos degut a l’especialització de cadascun dels agents integrants.
§        Augmenta la productivitat.
§        Augmenta la competitivitat.

Desavantatges
§        La possible pèrdua del Know-How (això es clau).
§        Al augmentar les subcontractacions d’activitats, el guany del valor agregat s’entrega a altres.
§        Es necessiten grans dosis d’autodisciplina, (de cara als autotreballadors i teletreballadors).
§        Pot produir poblemes de tipus psicològic o relacional, ja que pot produir sensació d’aïllament.
§        Presenta dificultats per a motivar als treballadors ‘a distancia’.
§        Depenent dels països, inexistència d’un mar legal que regule el treball.
§        S’ha de posar especial compte a la Seguretat de la Informació.
§        Cap la possibilitat de perdre el control sobre el negoci al sorgir algun conflicte amb alguna de les parts que conformen la xarxa.

A mode d’exemple, citem dues organitzacions que segons la nostra opinió s’identifiquen clarament amb el model d’organització Virtual. Aquestes són:
§        Amazon.com; aquesta organització ven per internet, no te tendes, no mou inventaris, rep solament el pagament en diners de plàstic i els seus propietaris l’han d’administrar des de casa utilitzant únicament el seu ordinador personal.

§        Mercadeo.com; aquesta es una publicació terriblement virtual. Te poc “d’organització” en l’estricte sentit de la paraula, ja que es una bola de zeros i uns en algun lloc llunyà i remot servidor dels EEUU, i l’únic contacte entre col·laboradors, lectors i el editor es per mig de e-mail. Molts dels col·laboradors mai s0han vist en persona ni entre ells, ni amb l’editor.

Bibliografia / Webgrafia
·         Apunts de classe
·         www.gestiopolis.com
·         www.wikilearning.com
·         www.portaldelconocimiento.com
                                                          

diumenge, 21 de novembre del 2010

Pràctica 3: MOTIVACIÓ

PROBLEMA
Ens situem entre el 2007 i el 2009, en una empresa mitjana que es dedicava principalment al transport d’energia elèctrica, obra civil així com el sector ferroviari, tenint en aquest el focus més important d’actuació. Concretament jo, em trobava a la delegació de Barcelona on ostentava el càrrec de Cap d’obra junt amb dos companys mes, un de la mateixa edat (24 anys) i l’altre dos o tres anys mes gran. A les oficines, hi constàvem: el Director Regional, el Cap de grup (coordinador dels diferents caps d’obra), el Cap dels encarregats, 3 Caps d’obra, un Comptable-Delegat de RRHH i una Secretària.
L’empresa en qüestió presentava una estructura totalment piramidal. L’organització tenia anys d’experiència en el sector. Hi havia gent amb molta experiència i un gran coneixement en la matèria com ara passava amb el Cap de grup i el Cap dels encarregats. Tots dos junts formaven un tàndem amb un potencial molt elevat, però quan arribava l’hora de treballar colze a colze amb els altres caps d’obra la cosa canviava radicalment. Tota la fluïdesa que podies observar entre ells, es convertia en un feixuga càrrega que era impossible  seguir. Els 3 caps d’obra havíem intentat parlar en ells més d’un cop sobre el fet de que quan havien de treballar amb nosaltre canviaven d’actituds i entraven en un passotisme extrem. Això era molt frustrant i desmotivador de cara als tres caps d’obra. Sempre ens deien el mateix: ‘teneis que aprender’; però hi havia la sensació de que ells no estaven disposat a ensenyar.  Per una altra banda el Director general sobre el paper era el responsable de cordinarnos a tots i fer que tots reméssim cap a la mateixa direcció, però no era així. Paradigmaticament, el Cap de grup i el dels encarregats (aquest no tant) tenien el poder de fer i desfer al seu gust, tot desprogramant de cap a peus la feina que els caps d’obra havien estat dies planificant. Tot això feia que la confiança amb ells fos nul·la, així com el sentiment de seguretat. Dintre l’organització s’hi identificaven els carrecs, però les responsabilitats no estaven definides enlloc, la comunicació com a tal també era inexistent.
Per als caps l’interes personal era primordial i les persones que convergien en la organització es situaven en un segon pla, fe d’això es la llarga llista d’altes i baixes de personal que es va produir durant el temps que hi vaig ser. L’autoritat era inqüestionable, el que ells deien era inamovible. Molts cops s’equivocaven però mai reconeixien els seus erros. L’ambient de la oficina no era tampoc agradable, qüasi mai s’hi denotava alegria. Quant els caps d’obra intentaven proposar millores, la negació continua era l’única resposta que obteniem. Altrament, els sous eren totalment tancats, ja treballessis 8 o 24 hores al dia, diumenges o festius, el sou a final de mes sempre era el mateix. Altramnet no hi havia companyerisme (si amb els caps d’obra, però no amb els superiors) i la possibilitat de creixement semblava nul·la.
Tots aquests fets repercutien en una enorme desmotivació per part dels caps d’obra.
Com es podría millorar la situació dels cap d’obra?

PERSPECTIVA
Si analaitzem la situació, podem observar tres individus (caps d’obra) joves, aproximadament de la mateixa edat, recentment titulats que van coincidir al mateix lloc de treball a la mateixa emrpesa. Molt possiblement va ser la primera feina que van desenvolupar com a enginyers per lo que la motivació no els devia faltava pas. Observant el problema doncs, podem identificar un greu obstacle per al creixement tant personal com professional dels caps d’obra.
En la despcripció del cas podem identificar un seguit de greus problemàtiques que corroboren aquests obstacles, entre les més importants podem trobar: relació molt limitada entre els caps d’obra i el cap de grup, incomunicació, responsabilitats no definides, desconfiança, pessimisme, interesos personals, problemes de remuneració, falta d’honestitat,...
Les caraterístiques aquí descrites ens fan pensar que el més adequat  hagues sigut adoptar i apostar per una Perspectica Humanística motivacional sobre els tres joves treballadors tot resaltant la capacitat del individu per aconseguir el su creixement amb la finaliat d’aprofitar l’impetu i les ganes de treballar dels tres joves. Dintre d’aquesta perpectica podem situar la Teoría de les Necessitats de Maslow entre altres. Entre aquestes altres teoríes també podrem fer ús de la de Mc Clelland.

SOLUCIÓ PROPOSADA
 En primer lloc, l’organització que acabem de descriure, i més concretament el delegat responsible de la delegació hauría d’haver replantejat la situació i redefinir algunes qüestions així com definirne de noves. Tot seguit enumerarem algunes d’elles, essent claus per a una bona conjunció, motivació e implicació del grup :
·        Posicionarse com a veritable líder del grup.
·        Definir objetius realistes i mesurarlos regularment.
·        Definir responsabilitats.
·        Estimular la comunicació.
·        Fomentar l’ensenyament i l’aprenentatge.
·        Identificar els valors dels empleats.
·        Potenciar la vitalitat i l’entusiasme.
·        Tractar els empleats com a persones.
·        Assumir les diferències individuals.
·        Alentar la partcipació i la col·laboració.
·        Fer ús del reconeixement.
·        Incitar al personal a exposar els seus critèris sobre els projectes.

Tots aquest punts formen part d’una serie de directrius i competències que són fonamentals per aconseguir una bona dinàmica de grup i parcialement la motivació del mateix. Diem parcialemnt, ja que segons la teoria de Maslow, cada individu respon a unes necessitats concretes, això implica que cadascun dels membres pot necessitar uns estimuls o uns altres per aconiseguir el màxim de motivació. Veure video: http://www.youtube.com/watch?v=Oun2OnQjpIA&feature=related
En el cas que ens aten, i que estem treballant, donat que els tres joves comparteixen una seríe de característiques prou importants podríem cometre l’error d’encasellarlos a tots en el mateix nivell de necessitats, a priori es cert que casen amb un perfil determinat, però no sabem que hi ha una mica  més enllà.
Per tal d’evitar aquest error, i poder extreure el màxim d’ells, es fonamental que una vegada introduits els punts inicials, el delegat de la organització sigui capaç d’analitzar cadascun dels membres del equip i poder identificar així amb més exactitut quines son les necessitats reals de cadascú. D’aquesta manera podrá definir unes pautes de motivació més personalitzades, destinades a satisfer aquestes necessitats o les del nivell superior,que una vegada induïdes repercutiran en un major benestar personal i motivacional que a la vegada es correspondra en un augment del rendiment del grup.
 Comentar que qualsevol detall per insignificant que sigue pot repercutir en un increment de la motivació, inclús una simple melodia, tal i com podem observat al següet tall de la pelicula Full Monty: http://www.youtube.com/watch?v=nWjYsrQVUSw
 Paralelament a la teoría de Maslow, podem incerir també a la de Mc Clelland que difereix una mica en quant a les necessitats de Maslow (seguint el link podem trobar mes informació): http://mcclellandrrhh.blogspot.com/2007/10/cual-es-la-teora-de-las-necesidades.html
En la presentció del cas, es pot obervar com els joves treballadors realment tenien interes en la feina tan com en creixer professionalment com es despren del fet que intentaven establir una comunicació amb el cap de grup. Volien assumir responsabilitats i lluitar conjutnament per l’èxit professional per aconseguir un cert prestigi,  i per que no, aconseguir unes relacions interpersonals amistoses. Aquesta també hagues pogut ser una bona via per a desenvolupar un plà de motivació efectiu.
 Hem pogut observar al llarg del cas que existeixent tant factors interns com externs als treballadors, es per això que s’ha d’aconseguir una bona conjunció entre tots dos, per poder arribar a la exel·lència en el treball.

Nota:
FULL MONTY, es una pelicula en la que es poden identificar molt bé algunes les diferents necessitats de la piràmide de Maslow i reflectiex com en una bona motivació/necessitat (provingue d’on provingue aquesta motivació) es poden aconseguir coses impensables. Recomanen la seua visualització sense perdre de vista la teoría de les necessitats de Maslow. Seguint el link, podem fer una descàrrega directa:

 Bibliografia / Webgrafia
·         Apunts de classe                                                         

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Pràctica1: Lideratge vs Direcció

Modèl de direcció viscut
Ens ubiquen entre el 2007 i el 2009, en una empresa mitjana que es dedicava principalment al transport d’energia elèctrica, obra civil així com el sector ferroviari, tenint en aquest el focus mes important d’actuació. Una organització d’àmbit internacional però que la major part del volum de negoci es concentrava en territori espanyol. L’empresa tenia la seu a Sevilla on lògicament hi havien les principals instal·lacions (amb pistes de pàdel i jacutzi incloses) i era on es trobava el Cap Supré amb els directors de les diferents arees (RR.HH, Compres, I+D+S, Màrqueting, etc.). Concretament jo, em trobava a la delegació de Barcelona on ostentava el carrec de Cap d’obra. A les oficines (on apenes hi caviem, hi constàvem: el Director Regional, el Cap de grup (coordinador dels diferents caps d’obra), el Cap dels encarregats, 3 Caps d’obra, un Contable-Delegat de RRHH i una Secretaria.
L’empresa en qüestió presentava una estructura totalment piramidal, per a res convergíem amb els nostres iguals de les altres delegacions, sols el dia de la ‘gran reunió’(un cop l’any). Aquell dia lluny d’escoltar un gran discurs positiu ple de força i vitalitat ens acomiadávem amb les següents paraules sortides amb veu greu de la boca del ‘gran jefe’: ‘.....y sinó...., ya saben donde esta la puerta’. Amb aquest només hi teníem contacte aquell dia també, a no se que et truques ell durant l’any per a donarte una bona escridassada si alguna cosa no havia sortit del tot bé, ja que per altra banda els 3 caps d’obra de la oficina teniem terminantment prohibit, per ordres del Cap de grup com del Director regional, posar-nos en contacte amb ell (a no ser que fora sota la seua supervisió/ordre). L’organització tenia anys d’experiència en el sector. Hi havia gent amb molta experiència i un gran coneixement en la matèria com ara passava amb el Cap de grup i el Cap dels encarregats. Ambdues persones eren ‘gats vells’ i amb una mes que dilatada experiència, però contràriament a lo que es podria pensar, eren increïblement recelosos a l’hora de mostrar el seu coneixement i posar-lo a l’abast de tothom. Tots dos junts formaven un tàndem amb un potencial molt elevat, però quan arribava l’hora de treballar colze a colze amb els altres caps d’obra la cosa canviava radicalment. Tota la fluïdesa que podies observar entre ells, es convertia en un feixuga càrrega que era impossible  seguir. Els 3 caps d’obra havíem parlat en ells mes d’un cop, el perquè quan havien de treballar amb nosaltre canviaven d’actituds i entreven en un passotisme extrem. Sempre ens deien el mateix: ‘teneis que aprender’; però ells no estaven disposats a ensenyar.  Per una altra banda el Director general sobre el paper era el responsable de cordinarnos a tots i fer que tots reméssim cap a la mateixa direcció, ja que com deia; sobre el paper esta per sobre de tots. Paradigmaticament, el Cap de grup i el dels encarregats (aquest no tant) tenien el poder de fer i desfer al seu gust fins i tot les tasques del propi Director general (tot fent una trucada al ‘cap supré’, entre això i que era molt despistat mai podia fer el que tenia programat. Es podien observar com a grups d’interessos i de gent dins de la petita oficina que per tal de satisfer-los desmostaven la programació de qualsevol. Tot això feia que la confiança amb ells fos nula, així com el sentiment de seguretat. Per a ells la estructura de la organització era primordial i les persones que hi convergien en ella un segon pla, sinó un tercer, fe d’això es la llarga llista d’altes i baixes de personal que es va produir durant el temps que hi vaig ser. L’autoritat era inqüestionable, el que ells deien era inamovible. Tot havia de passat sota el seu control d’una forma exagerada i mai dipositaven la mínima confiança en els caps d’obra quan aquest intentaven proposar millores. Sempre recordaré un seguit de frases que des de el segon dia que vaig entrar a treballar es van convertit en manaments: ‘entre el dia y la noche no hay frontera’, ‘lo que te dade comer es esta empresa, así que te debes a ella’, ‘si hace falta, le besas los pies al papa’.... En ment només hi tenien les paraules: ‘producción, producción y producción’.

Analitzant tot lo exposat; fets, actituds, conductes, etc. es pot deduir fàcilment que a l’empresa on vaig exercir professionalment gairebé 2 anys el que hi havia era una clara figura de ‘Directius-Instructors’ tant a nivell de delegació com corporatiu. Extraient punts comentats en el text i analitzant els conceptes desenvolupats en la teoria podem observar tot un seguit de concordàncies que donen fonament a les conclusions obtingudes. Alguns d’aquests conceptes son: la carència de discursos motivadors i encoratjadors, la no compartició de la informació, la no inspiració de confiança ni seguretat, poca capacitat d’influir i comunicar, l’elevat grau d’autoritat, el fet de donar tanta importància a la producció i preocupar-se minimament del personal que hi havia a càrrec de la organització.  De vegades semblava que el Director regional vulgues o intentes reduir el cercle de proximitat entre els caps d’obra però tot quedava allí, en un intent mai tenia mes transcendència. Personalment sempre vaig pensar que ell havia sentit a parlar del canvi que estaven duent a terme grans empreses sobre la orientació de la figura del Directiu al Lider, però que mai havia invertit una estona es estudiar o mirar en que consistia aquest canvi. Un cop analitzats aquest punt en la sessió de teoria em sento al afirmar que el nostre Director regional no disposava d’habilitats ni competències per a exercir de Lider. El grup podia i funcionava igual tant amb la seua intervenció com sense ella, així no sense el cap de grup i d’encarregats que eren qui realment tenien la major part d’informació i de poder. M’atreviria a dir que la figura del líder era totalment inexistent en aquesta empresa.

Modèl de direcció/lideratge ideal
Sempre havia imaginat que m’agradaria treballar en una organització on pugues gaudir de plena llibertat i on l’autoritat hi fos present en la sua mínima expressió, on la relació amb els companys fos plena de sinergies positives. Una organització on la confiança, el respecte i la seguretat fossen els pilars de la seua política interna en quant a la relació interpersonal entre els seus propis integrants. Malauradament mai, al llarg de la meua experiència professional, hi havent passat per 5 empreses de caires totalment diferents, he aconseguit trobar una mínima representació d’aquests punts que acabo de descriure.
Durant la realització d’una de les assignatures cursades fins al moment en la titulació de Enginyeria en Organització Industrial, la de Competitivitat e innovació a l’empresa, sens va presentar el funcionament i les polítiques d’una de les empreses mes importants a nivell mundial en quant a innovació i creació d’idees i productes: IDEA. Vaig quedar extraordinàriament sorprès del funcionament intern de la pròpia organització, totes les meues expectatives mencionades anteriorment: llibertat, confiança, seguretat, respecte i treball en equip entre d’altres van quedar totalment ridiculitzades en veure el funcionament intern d’aquesta empresa (part  1: http://www.youtube.com/watch?v=oUazVjvsMHs&feature=related, part 2: http://www.youtube.com/watch?v=_civr9fr4iw&feature=related, part 3: http://www.youtube.com/watch?v=zddv5Bv7da8&feature=related), mai hagués imaginat que es pugues arribar a uns extrems tant marcats i que es pugues assolir tant d’èxit.
Després d’observar el vídeo podem observar tot un seguit de pautes, conductes, actituds i maneres de fer que donen una clara visió de com es la figura d’un bon líder. Queden perfectament representades les habilitats i competències que ha de tenir un líder; com son la capacitat d’influir i l’habilitat de comunicar de forma passiva, sense fer us de l’autoritat. Els líders influeixen democràticament aconseguint la total intervenció dels membres del equip per a l’assoliment de les metes i objectius tot fomentant sinèrgies molt poderoses. La figura del equip sempre esta per damunt del responsable del grup, el qual procura que els membres es sentin valorats i respectats. El lider innova, participa en el desenvolupament d’idees, diposita confiança en el seu equip, qüestiona la realitat i en centra en les persones com a tal. Per una altra banda les característiques organitzatives d’aquesta empresa es corresponen perfectament a les definides  teòricament en les empreses riques en coneixement: unitats basades en productes/mercats, integració de staff (pensadors), combinació flexible d’unitats i equips, la descentralització, coordinació per mig de la discussió i la no utilització de la jerarquia. Així doncs podem identificar un tipus de lideratge-delegatiu. Sens dubte, aquest es el model de lideratge en el que m’agradaria trobar-me en un futur.

Bibliografia / Webgrafia
·      Apunts de classe                                                         
·      www.ideo.com

dimarts, 21 de setembre del 2010

Grup de Pàctiques

Bona tarde a tots/es de nou, un dels grups de pràctiques el formarem (sinó hi ha cap contraordre):
   GABRIEL BORDERIA RABASSA
   JORDI BELTRAN FOLQUÉ

Cordialment,
                                                                                                    Jordi Beltran Folqué

Benvinguts a tots/es!

Bona tarde a tothom, avui estrenem un nou blog encarat al desenvolupament de l'assignatura Tècniques d'Habilitats Directves corresponent al quint curs d'Enginyeria en Organització Industrial en la modalitat semipresencial de l'ETSEIAT.


L'objecte d'aquest blog no es altre que el de poder cursar l'assignatura amb tota normalitat tot aportant experiències professionals, realitzar debats i poder intercambiar opinions amb tota naturalitat tot salvant les distàncies 'físiques' que poden separar al col·lectiu que forma el grup.

Una vegada donada la benvinguda a tots/es, no queda més que donar inici al flux multidireccional d'informació.

Salutacions.
                                                                                                     Jordi Beltran Folqué

 
Copyright 2009 Tècniques d'Habilitats Directives. Powered by Blogger Blogger Templates create by Deluxe Templates. WP by Masterplan