Són molts els models d’organització
que podem trobar e identificar en l’actualitat entre les diferents empreses
d’avui dia. Des de fa anys, el model d’organització piramidal ha estat present
en el gros del volum d’aquestes empreses/organitzacions que composaven el
global d’aquestes, però els canvis socioculturals, empresarials així com els
avenços tecnològics estan contribuint (i molt) a que aquest model piramidal
comenci a quedar obsolet i cada cop més fan acte de presencia nous models
organitzacionals com ara el model horitzontal en les seves diferents formes:
xarxa, virtual, trèvol, hipertrèvol, etc.
En aquesta ocasió
estudiarem el model d’organització Virtual, el qual avui dia comença a tenir gran
pes i representació en el mercat.
En primer lloc, començarem
per descriure el concepte d’organització virtual, tot aportant diferents
definicions i matisacions d’aquest. De
entre molts autors i definicions s’ha extret una petita mostra a mode de resum:
HILL (1997)
– Un grup identificable de persones u organitzacions on l’ús de les TIC es
considerablement superior, reduint d’aquesta manera la necessitat de presencia
física en les transaccions de negocis o en el treball de col·laboració amb la
finalitat de fer realitat una series d’objectius comuns.
Ott y nASTANSKY (1997:22-23) –
“[...] Cooperació voluntària de diversos agents
legalment independents de tipus variable (organitzacions completes,
departaments individuals, grups de projectes, persones individuals, etc.), que
produeix un producte basat en una entesa comuna de les seues regles de negoci.
Tots els socis col·laboradors aporten els seus recursos, capacitats diferents o
habilitats i Know-how amb la finalitat de ser mes ràpids en reaccionar, més
flexibles i mes internacionals. Almenys un soci representa la organització
virtual en el món extern (i la major part del temps te la responsabilitat
estructural també) i els socis estan connectats uns amb els altres mitjançant
tecnologia moderna de la informació i la comunicació” Organització Virtual.
Ten Have et al.(1997)
- “[...] és una aliança dinàmica entre organitzacions que aporten capacitats i
recursos complementaris i que es troben disponibles conjuntament per cada una
d’elles, amb l’objectiu d’entregar un producte o servei al mercat com un col·lectiu”.
Organització Virtual.
Travicia (1997:2) - “[...]
Conjunt temporal o permanent d’individus, grups, unitats organitzatives, que
pertanyen o no a la mateixa organització, u organitzacions completes, dispersos
geogràficament, que depenen de la comunicació electrònica per a completar el procés
productiu” Organització Virtual.
Zimmermann (1997:3-4)
- “[...] És una empresa que careix d’algunes
característiques estructurals de les empreses reals, però encara així funciona
com una empresa en la imaginació del observador.
“Des
de un punt de vista institucional, la empresa virtual es una combinació de les
millors capacitats diferenciadores de les empreses legalment independents que
cooperen. Es troben unides mitjançant l’ús de la tecnologia de la informació
moderna fins que s’assoleix cert propòsit de negoci i sense considerar
fronteres d’empresa o de país”
En certa manera
es pot considerar una organització virtual com una extensió d’una organització
en xarxa . A l’article “La empresa global: RIP”
de The Economist (6 de febrer del 1993), consideren l’empresa virtual
com “una xarxa temporal d’empreses que s’uneixen per explotar una oportunitat
específica de mercat per mig del recolzament en les noves tecnologies que
componen la xarxa”.
En forma de
resum, i extraient les principals idees del llarg llistat de definicions vistes
podríem dir que una organització virtual es aquella que conceptualment
incorpora:
§
És tracta d’una empresa, composta
per diverses en col·laboració, acceptant normalment qualssevol formula
instrumental:aliances estratègiques, UTE’s, subcontractació, etc.
§
Cada una d’elles aporta lo que sap
fer millor que cap altra.
§
El nucli de la empresa el
constitueixen el conjunt de col·laboradors, amb suficient autonomia y
coneixedors dels objectius de la empresa. Treballen per equips interdisciplinaris
i mitjançant projectes (normalment)
§
Les empreses es relacionen entre
elles i amb altres col·laboradors exteriors mitjançant el recolzament del ús de
les TIC.
La tecnologia informàtica
i la tecnologia de comunicacions permeten establir una organització
omnipresent, sense barreres, els recursos de les quals es poden trobar a llocs
diferents del planeta amb la possibilitat d’estar en continua y constant
comunicació; de moure’s amb facilitat d’un punt a un altre tot eradicant els
límits de temps y espai.
Les Característiques
del model d’Organització Virtual son
nombroses i fàcilment identificables. Seguidament en mostrarem una relació, la
més important sota la nostra consideració:
§
Els individus tenen una visió o meta compartida així com un
protocol per a la col·laboració.
§
Agrupen activitats en concordança
a les seues “core competències”.
§
Treballen junts en equips amb la
finalitat d’aportar les seues “core competències” a la cadena de valor.
§
Processen i distribueixen la
informació en temps real a traves de tota la xarxa, la qual cosa els permet prendre
decisions i coordinar accions de forma molt rapida.
§
Es poden afegir membres a la
xarxa, segons en siguin necessàries noves “core competències”.
Paral·lelament i
com a conseqüència es precís l’existència d’un seguit de característiques
organitzatives per tal d’aconseguir un bon funcionament en aquestes organitzacions.
Seguidament farem referència a aquests aspectes:
Obertura, Integració en xarxa de negocis,
Autoadministració i autorització per actuar, Flexibilitat, Cooperació,
Compromisos interpersonal e intergrupals, Independència, Especialització d’Habilitats,
Accessibilitat i finalment Independència del temps i del espai.
L’organització
virtual, com qualsevol altre tipus d’organització presenta un seguit d’avantatges
i desavantatges que no podem deixar de veure, ja que algunes d’elles poden ser
realment importants depenent de la caracterització que li vulguem donar a
l’organització en el futur. Tot seguit descriurem enumerarem alguns d’aquets avantatges
i desavantatges.
Avantatges:
§
Permeten una rapida adaptació a
les necessitats del entorn, proporcionant una major flexibilitat a la cadena de
valor formada per les empreses participants.
§
Agilitza la resposta als canvis en
les necessitats dels clients.
§
Millora la eficiència
Organitzativa.
§
Menors costos degut a
l’especialització de cadascun dels agents integrants.
§
Augmenta la productivitat.
§
Augmenta la competitivitat.
Desavantatges
§
La possible pèrdua del Know-How
(això es clau).
§
Al augmentar les subcontractacions
d’activitats, el guany del valor agregat s’entrega a altres.
§
Es necessiten grans dosis
d’autodisciplina, (de cara als autotreballadors i teletreballadors).
§
Pot produir poblemes de tipus psicològic
o relacional, ja que pot produir sensació d’aïllament.
§
Presenta dificultats per a motivar
als treballadors ‘a distancia’.
§
Depenent dels països, inexistència
d’un mar legal que regule el treball.
§
S’ha de posar especial compte a la Seguretat de la Informació.
§
Cap la possibilitat de perdre el
control sobre el negoci al sorgir algun conflicte amb alguna de les parts que
conformen la xarxa.
A mode d’exemple,
citem dues organitzacions que segons la nostra opinió s’identifiquen clarament
amb el model d’organització Virtual. Aquestes són:
§
Amazon.com; aquesta organització
ven per internet, no te tendes, no mou inventaris, rep solament el pagament en
diners de plàstic i els seus propietaris l’han d’administrar des de casa
utilitzant únicament el seu ordinador personal.
§
Mercadeo.com; aquesta es una
publicació terriblement virtual. Te poc “d’organització” en l’estricte sentit
de la paraula, ja que es una bola de zeros i uns en algun lloc llunyà i remot
servidor dels EEUU, i l’únic contacte entre col·laboradors, lectors i el editor
es per mig de e-mail. Molts dels col·laboradors mai s0han vist en persona ni
entre ells, ni amb l’editor.
Bibliografia / Webgrafia
·
Apunts de classe
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada